Del hammam podem dir que ha anat forca be, scrubbing, massatge, ... en un hammam (bany turc) d'epoca otomana molt maco. Despres hi ha hagut un passeig pel souq per identificar que comprar i on.
A les ciutats mortes, el tema del sol i de la calor s'han complert amb escreix. Pero ha valgut la pena. Es tracta de ciutats d'epoca bizantina (segles III, IV, V, VI), abandonades per manca de possibiltats de subsistencia, i que perviuen. Avui algunes es troben entre camps d'oliveres (Al-Bara) o en mig de boscos o en el desert (Serjilla). S'hi pot trobar tombes, esglesies, monestris, pero tambe cisternes d'aigua, premses per l'oli, ...
I tot plegat, en al-Bara completament sol, i en Serjilla practicament. He fet un amic, un nano que estudia veterinaria i que tenia ganes de poder practicar el seu angles moooolt basic. Gracies a ell, he pogut desplacar-me en moto entre runes, i no patir tant la calor i poder anar molt mes de pressa. Us deixem una foto.
Al vespre. passejada pel barri otoma, i sopar de guais. Tot menjar tipic d'Alepo, que es diferent del tipic siria. De primer, uns entrants: una amanida de formatge (sec) de cabra, mouhammara: una especies de hummus pero fet de pebrot vermell, anous, menta i una salsa de magranes i ametlles, Sujolk: una salsitxa embolicada en pa de pita, tallat a llesques i fregit (una delicia) i despres, l'estrella: cherry kebab: un kebab de carn picada de be (com tots els kebabs) amb salsa de cireres: una mescla dolca-acida de la salsa amb la carn que al Ferran Adria li agradaria provar.
Us deixem alguna foto de la basilica de Sant Simeo, el de la columna, que ahir no varem poder penjar.
