sábado, 27 de julio de 2013

Ready for our summer trip

This year we are ready to go to South Korea!

Great country very less visited. So we will have time enough to rest, do treekings, visit budhist temples. All we like!

We will be on this blog and also on Facebook.

Great summer to all of you!

Here a picture of Seul!


 

Preparando el viaje del Verano.Corea del Sur

Ya estamos preparando nuestro viaje del verano.
Este año teníamos varios viajes en mente. Yo apostaba por Canadá y sus Parques Naturales, o por Mexico y sus ruinas Mayas y playas paradisiacas, o Nueva Zelanda y su vegetación salvaje.

Cayó Canadá, no llegamos a tiempo para tener los permisos de entrada a los Parques Naturales.
Cayó Nueva Zelanda, demasiado frio, hay que ir en nuestro invierno.
Quedó México. Buscamos billetes y... uff, todo carísimo.

Me puse a buscar billetes así sin mas (que dicen Ritu y Barru)  y encontré Seul.... Nos pusimos a mirar y poco a poco..... encontramos que Corea del Sur tiene su que...

Es un país desarrollado, con playas, montañas, templos budistas activos, ruinas... y sobretodo con poco turismo occidental....

Compramos el billete y aquí estamos a tres días de irnos... durante 4 semanas el Siammo Viaggiatori estará activo!

Un anticipo de fotos:

 
Jardines y templos

 
Cascadas y rutas
 

 
Seul

Anireu sapiguen de nosaltres en el blog/Facebook.

 

domingo, 8 de enero de 2012

Nizwa: entre forts i souqs


Nizwa va resultar ser una ciutat no massa gran molt agradable, amb un Castell-Fort molt ben restaurat on fàcilment podies imaginar-te com vivien els musulmans fa mes de 1000 anys. El souq també restaurat era mes guiri que altra cosa, però encara vam fer alguna compra interessant: dàtils, gingebre i algun mocador àrab...
També vam visitar els voltants, gràcies al cotxe que hem alquilat. Ací a Oman si no tens cotxe propi és molt difícil poder arribar als llocs, el transport públic és escàs i poc utilitzat. La benzina és tan barata (6 vegades més barata que a Barcelona) i una inversió d’un cotxe tampoc és elevada... Vam visitar Bahla, amb un altre fort en reconstrucció, i Jibreen, aquest fort ja totalment reacondicionat. Vam arribar el mateix dia a Misfat i Al-Hamra dos xicotets pobles als peus dels Jebels, unes muntanyes pelades i precioses. En Misfat, vam caminar entre plantacions de dàtils, observant les sèquies tan ben parides, que desprès ens van emportar a Valencia, per cultivar la nostra horta... Ei, que us pensàveu que les sèquies valencianes les va inventar Jaume I, que noooo, que son àrabs!
L’últim viatge el vam fer a Ayn a vore unes tombes del 3000 abans de Crist. Flipant... Una colina on ens vam trobar sols, i on hi havia una pau....
I un dels highlights del viatge sense dubte ha sigut el souq de Sinaw. Un souq on comenca l’activitat cap a les 7 del mati, quan arriba la gent en els seus 4x4, amb animals al darrere, des de cabres a camells... I dones, moltes dones beduïnes, amb unes mascares impressionants tapant la seua cara..... Les mascares no tenen una connotació negativa, com podem pensar des d’Occident. Ací les mascares formen part del vestir, i volen dir moltes coses: depenent de la forma indiquen de quina tribu és la dona, depenent del tipus de decoració que porten quin estatus social tens: si tens diners, si estes casada, si no...  Elles les porten amb molta dignitat i orgull.
Nosaltres as usual vam ser els primers en arribar, aixi que vam començar el mati amb un esmorzar de dhal i parata en el coffe shop de la entrada del mercat. Desprès ens vam perdre entre subhastes de cabres, dones amb vestits de colors brillants i ulls quasi sempre amables que es deien: helloooo! Salam Alekum!!! Una fila de camells simpàtics ens va sorprendre, un d’ells em va llepar el cogote i em va donar un sustooooo!!! Igghhhh!!! Allà pots comprar de tot, des d’un camell fins a roba, passant per dàtils, menjar pels camells, bastons beduins, kalashnikovs, khanjar. Les subastes de cabres i camells són, potser, lo més interessant: per saber si una cabra és bona li has de tocar les mamelles per saber si encara te llet i si no es vella i als camells els has de mirar els dents i les pates. Una cabra val aproximadament 60-70 euros i un camell no ho vam saber... no ens vam entendre...
Tota una experiència!
Sorprenentment les dones beduïnes tenen una vida molt mes activa que les dones de ciutats xicotetes, on quasi no se les veu. Les beduïnes, tot i anar tapades amb les mascares, fan vida normal: surten al carrer, compren, parlen, somriuen.... Les dones omanis no. Excepte en Muscat, es clar, on trobes dones modernes, que potser no van del tot de negre, i que encara d’anar cobertes amb hiyab, poden portar mocadors moderns, de colors, i amb certa gracia a l’hora de posar-los. Però hem d’admetre que l’estandar omani es dona vestida de dalt a baix en negre, probablement amb una túnica sobria, amb mocador al cap i probablement que solament se li vegin els ulls (com a molt!).
Us deixem unes quantes fotos de forts, castells i del souq de Sinaw






 Bahla Fort

 Jabreen Fort

 Misfat i les plantacions de Dàtils

 Mesquita de Nizwa

 Tombes de Al Ayn

 Mercat de Sinaw

Mercat de Sinaw

Mercat de Sinaw

Mercat de Sinaw

Mercat de Sinaw

Qur'm en Muscat Beach

 Bahla 

 Bahla

 Nizwa 

lunes, 2 de enero de 2012

Cap d'any al Desert

El dia 31 que es l'aniversari de l'Alex vam anar a las Wahiba Sands, una zona del desert ple de dunes precioses! Vam passar tot el dia alla, en un camp del desert i anant a les dunes, va estar genial. El silenci del desert es bestial!

Per la nit, gran sopar omani amb amanides, hummus, shua (carn de be cuinada enterrada sota del terra), peix al grill i macedonia de fruites, amb datils i te i cafe omani (amb una mica de sabor a gingebre!). Despres musica beduina al desert que va ser suuuuperxulo. Ens vam anar a dormir a la nostra tenda i al dia seguent, desdejuni mirant el desert i cap a Ibra.

Ibra no te massa d'especial, pero vam poder vore la vida quotidiana dels Omanis mes rurals. Les dones no ixen massa al carrer, i quan ho fan van tapades de dalt a baix. La vida gira en torn al souq on estan las tendas de roba i de menjar. Fins i tot venen punyals tradicionals en plata (khanjar).

A la vespra vam fer una visita per les afores de Ibra fins a un xicotet poblet tot de cases de fang, la gran majoria mig derruides, pero que encara tenien cert encant...

Oman (i el Mon Arab) es molt diferent de la nostra societat i de lo que estem acostumats. Aci, si o si, has de   saber respectar l'alteritat d'aquest Mon... tan diferent al nostre.


De passeig... 

En el desert... 

Comprant unes "polseretes"

El transport del desert.

 Hiking dunes!

 Arriba del todo. 

Espectacular duna... 

 Els musics beduins de la nit de cap d'any!

Ibra

Ibra

 Bedui amb el seu basto i el seu khanjar



viernes, 30 de diciembre de 2011


Autobus mañanero para Sur: hemos tenido que cruzar 340 km hasta llegar a esta ciudad pegada al Golfo de Oman. Hoy es viernes, asi que cuando hemos llegado la ciudad estaba muerta. Poco a poco, y después de la oración de la mañana hemos ido descubriendo una ciudad super animada. Hemos visitado la zona costera y el pequeño pueblo pesquero de Al-Ayhah, con unas construcciones arabes preciosas y un faro majestuoso que se levantaba al final de la bahía.
Despues paseo por el souq de las mujeres, donde todas iban tapadas de cabeza a pies, como mucho se les veían ligeramente los ojos. Impresionante, de muy lejos, el país donde la mujer va mas tapada de los que hemos estado (Irán al lado de esto es un paraíso para la mujer) Aquí no salen solas, como mucho van en tríos, no comen en lugares públicos, no sonríen a nadie, caminan cabizbajas y solo algunas, las más jóvenes y atrevidas, me miran a los ojos. Con las Occidentales, que hay poquísimas, ningún problema, eso si, intento no llamar la atención…
Mañana, cumple de Alex, vamos a celebrarlo yendo al Desierto. Su regalo de cumple… Ya os contaremos…


 Faro de Al-Ayhah

 Al-Ayhah

 Moda arabe

Llegada a Oman

El viaje hasta Muscat fue de lo mas placentero, despues de dejar a Air France y a sus antipaticos azafatos en Paris cogimos un AirBus A330-300 de lujo! Amplios, buena comida y bebida (vino burdeos y penedes!) buenas pelis y entretenimiento (habia una camara que cuando despegas, te muestra lo que ve el piloto!). El viaje hasta Muscat se nos hizo corto (7 horitas solo!), al llegar visado express y para Seeb, ciudad de costa a unos 50 km de Muscat. Hotel mas que correcto, con cierto aire indio... mmm que raro! Pues no, hay un monton de indios, paquistanis, bengalis, malayos... una fiesta. Es mas facil comer samosas que comida omani.  Alex ya me puso en modo viaje, y empezamos durmiendo 5 horas solo (ufff!!!)


Por la mañana tras un copioso desayuno medio indio medio omani visitamos la Gran Mezquita que es superostentosa, y luego nos fuimos para Muscat.
Muscat es una cuidad complicada urbanisticamente hablando. Una autopista de tres carriles por cada lado es la arteria principal de la ciudad, y tienes que ir en coche a todos los sitio. Es gigante para la gente que vive en ella. Conseguimos llegar al souq (mercado) y a la corniche (paseo maritimo). Una ciudad rara rara rara, sin pinta de capital de pais, lo mismo tienes una calle enormeeeeeeeeee que unos carrerones pequeñisimos.... Cena de kebab, humus, mutabal, sopas, verduras... y a descansar (otras 6 horas!!!)

Os dejamos unas cuantas fotos, Oman engancha!


En la Gran Mezquita Sultan Qaboos
 Dentro de la Mezquita



 Corniche de Seeb 

 Pescadores descansando en Seeb

Corniche de Muscat

 Saliendo de la mezquita de rezar


lunes, 26 de diciembre de 2011

I per vacances de Nadal...

Doncs aquest any ens anem a passar l'aniversari del Alex a Oman, entre Iemen, UAE i Arabia Saudi.
Com som uns fascinats de les mesquites, mercats i deserts hem escollit aquest racó de la peninsula arabiga per desconectar durant deu dies.
Marxem en menys de 48 h i ja estem desitjosos de poder posar-nos roba d'estiu, agafar les xancles, el banyador i les ulleres d'snorkel, visitar els mercat del peix de Muscat i dormir alguna nit al desert sota un mant d'estrelles.

Per fer boca, ja hem començat a llegir el llibre que em va recomanar el Lluis, des del seu exili a Reykiavik: Els arabs del Mar.

Us anirem explicant. Ens veiem d'aci molt poc.