martes, 24 de agosto de 2010

Lattakia y Ugarit

Lattakia es un puerto bastante grande en Siria, quiza el mayor puerto industrial. Asi que hay un monton de traders y de aduaneros y transitarios repartidos por toda la ciudad...
Hace una humedad del cagarse, y estamos todo el dia empapados de sudor, creo que no es imaginable... se parece a la sensacion de estar en la India en epoca de monzones...

Hemos visitado las ruinas de Ugarit, que fue el primer puerto internacional del mundo alla por el tercer milenio antes de Cristo. Si, antes de Cristo. Epoca del Bronce estamos hablando. Era un lugar de comercio muy importante con Mesopotamia, la civilacion Minoica de Creta y los faraones de Egipto. Se utilizaba como lugar de comercio de materiales preciosos y otros productos, especias, etc.



Tambien es el lugar donde se desarrollo uno de los primeros (sino el primer) alfabeto. Hasta entonces se usaban los jeroglificos egipcios y la escritura cuneiforme de Mesopotamia, pero que necesitaba de muchos simbolos para las representaciones de las cosas. Con el alfabeto ugaritico la escritura se simplifico con los 30 caracteres de este alfabeto, cada uno de ellos respresentaba un sonido.

Al llegar a la entrada del sitio arqueologico, nos han vuelto a poner problemas con nuestro carnet de estudiante. En teoria si tienes mas de 26 anyos aunque tengas carnet de estudiante, no te sirve para el descuento. Hoy, el office de la entrada estaba empenyado en que yo tenia 32 tacos, con lo cual debia de pagar 150 Libras Sirias, y Alex, al loro, tenia 25!!! y el SI que podia entrar como estudiante... Os lo podeis creer?? Me han echado mas anyos que a Alex!!! Increible!!! al principio me he cabreado, pero luego me ha entrado la risa floja y no podia parar de reirme... ademas el office ha hecho el calculo con la calculadora: 1965 - 2010= 25 anyos!! TOMA YA!!!
Y eso que los arabes del siglo VIII sabian mas mates que nosotros. JAAAAAAAAAAAA!!!!

Proxima parada: El Castillo de Saladino!!!

lunes, 23 de agosto de 2010

Krak des chevaliers i Tartus

Hui hem visitat el Krak des Chevaliers, el castell dels creuats que va ser l'ultim en caure davant dels infidels musulmans.
Esta entre Homs i Tartus, i hem arribat amb motxiles canviant de micro-bus una vegada, la veritat es que un poc odisea...
Despres de montar-le el pollo al officer de l'entrada perque deia que els nostres carnets d'estudiants no servien perque som majors de 26 anys (qui diu que no pots estudiar amb mes de 26 anys!!!), parlar amb la manager del Krak dels Chevaliers, hem entrant, pagant com a estudiants, of course, que per aixo ens vam fer el carnet d'estudiant internacional ISIC!!
El castell esta molt ben conservat i es molt impresionant, pots recorrer les estables, els salons de recepcions, l'esglesia convertida en mesquita... El nostre guia espiritual d'aquest viatge TE Lawrence (d'Arabia) el va definir com "the finest castle in the world".
Us deixem unes quantes fotos com exemple...


Despres hem pillat dos autobuses mes per arribar aTartus, ciutat mediterranea i que el seu nom antic era TORTOSA. De fet la catedral (cristiana) esta dedicada a la Nostra Senyora de Tortosa. Aci una foto:


Es una ciutat de mar, amb port i amb pescadors.


I fa molta humitat... tota l'estona estem suant....

Proxima parada: Lattakia.

sábado, 21 de agosto de 2010

Qasr Ibn Wardan y las casas colmena

Hui ens hem alcat un poc mes tard de lo normal aprofitant que teniem Aire Acondicinat en l'habitacio, tot un luxe!!
Hem visitat el souq i despres de dinar hem anat a vore Qasr Ibn Wardan, una edificacio que servia com a palau i fortaleza defensiva i esglesia, tot de l'epoca bizantina, quan Siria era cristiana i per lo tant no estava a l'eix del mal, com ara...
L'home que te cura del lloc ens ha explicat tots els detalls, on estava el palau, on estaven els mosaics, l'esglesia... aixo si, en una barretja d'arab i 4 paraules en angles... jejej, molt simpatic. Us deixem la foto d'un calendari bizanti tallat en pedra...



Despres de tornada, hem parat a vore les cases colmena, com podeu vore a la foto, son construccions coniques, practicament sense obertures i que ara es fan servir com magatzems o corrals per les aus, pero que tradicionalment servien per viure, com les parets son d'adob i no tenen finestres, conserven una temperatura constant, ni massa fred a l'hivern, ni massa calor a l'estiu... i tot de fons amb un paissatge semi desertic.



Seguent desti: Homs i el Crak dels Cavallers...

De Irbid Jordania a Hama Siria en 5 horas

Pues ya estamos en Siria.
Ayer despues de pasar la noche mas calurosa del anyo en un hotel de lo mas simpatico en Irbid, ciudad al norte de Jerash, nos levatamos trempranito dispuestos a cruzar la frontera entre el Reino Hashemita de Jordania y la Republica Arabe de Siria. Era viernes y aqui los viernes de Ramadam son como los Viernes Santos, no trabaja NADIE, viajar es dificil... optamos por un taxi directo a Damasco desde Irbid.
Salimos de Irbid a las 7:00h. Primera parada 1 km antes de la frontera a cambiar dinero. Dejamos alli todos nuestros dinares jordanos y cambiamos por libras Sirias. Nos guardamos 10 dinares para pagar la tasa de salida del pais. El taxista sabe perfectamente cual es su trabajo, y cada vez que nos para la poli de frontera, aproximadamente cada 200 m recoge nuestros pasaportes, y el de nuestros companyeros: un frances-marroqui y una palestina-jordana, los enseya, gasta una broma y sigue. Asi 2 veces, hasta que llegamos a la frontera de verdad. Primero pago de tasas, uy, sorprendentemente en este pais de lo mas modern y occidental, la tasa ha subido de 5 dinares a 8, justo hace una semana, nadie lo sabia, y nosotros con los dinares justos.... menos mal que el frances que he aprendido me sirve para algo, y el frances marroqui nos deja la pasta que necesitamos, porque solo puedes pagar en dinares jordans. De muy mala leche pagamos y seguimos hacia el siguiente control.... nos sellan el pasaporte de salida... seguimos en el coche 500 m mas y alex no encuentra su pasaporte. Nervis, uys, ays, donde esta. Para el coche, salimos todos del coche, lo buscamos... joer, estamos en tierra de nadie... hemos salido de Jordania, pero no hemos entrado en Siria y ya hemos perdido el pasaporte!!! al final lo encontramos, me habia dicho: agafa aixo mentres buusque el pasaport. I aixo era el pasaport, que jo sense adonar-me habia ficat a la meua bosa... Si es que semblem pardillos!!!
Seguimos ya mas tranquilos, 2 controles mas, y llegamos al control de pasaportes. Aqui comprueban hoja a hoja que no tienes ningun sello de Israel. Yo les cai bien, con mis visados de Iran y Argelia!! Jjejeje, lo mismito que mi entrada a Estados Unidos, donde casi me retienen por islamista!! en fins...
Salimos por fin de la frontera, y directos a Damasco. Nos dejan a la entrada de la ciudad, y cogemos un taxi con el marroqui frances para la estacion Karaj Harasta, el marroqui iba hacia Ankara en bus, y nosotros cogimos otro hacia Hama.
En el bus a Hama yo me quedo dormida ipsofacto y Alex se hace amigo del conductor y otros viajeros. Comparten Cafe y mate. Si Mate, aqui toman Mate.... no sabemos mucho por que...

En Hama hay unas norias de rio muy chulas, que sacan agua del rio para distribuirla por la ciudad...



Tambien hay un souq (bazar) bastante animado y la quinta mezquita mas antigua, de la epoca de los Omeyas.



Inciando la aventura por Siria...

Jerash

Jerash va ser una de les ciutats de la Decapolis Romana. Pareix increible que els Romans arribesen a Jordania amb el seu imperi... amb la calor que fa... doncs si, van arribar i van fer que el seu Imperi fos cada vegada mes extens...
En Jerash queda molt d'allo que era la ciutat romana, el foro en perfecte estat de conservacio, rodejat de columnes, el cardo maximo, que era l'eix nord-sud de la ciutat, i que estava envoltat de columnes, la porta nord, la porta sud, l'arc triomfal de l'Emperador Adria, els teatres, esglesies bizantines (que van ser construides posteriorment, quan els romans de l'est es van convertir en bizantins)... I alguns temples hel.lenistics convertits en romans.
Alexandre el Gran (que no Riba) tambe va arribar aci...
Al mes de Juliol es fa un gran festival a Jerash, als teatres i al foro. Un event molt important a Jordania... supose que ha de ser expectacular vore alguna obra en aquestos teatres
Us deixem dos fotos, una del foro i altra del temple de Artemis

miércoles, 18 de agosto de 2010

Amman, Castilles del desert i Mar Mort

Doncs si, hem fet moltes coses aquestos dos dies en Amman. Ahir vam anar a visitar els castells del desert, es coneixen aixi encara que en realitat son palaus, hammams i caranvanserais. Son molt interesants, en concret Qasyr Amra que es l unic lloc on es mantenen frescos de l epoca dels Omeias, primera meitat del segle VIII. Els Omeias van ser la dinastia dels califas que va comencar l expansio de l Islam per Occident. En els frescos, encara que parega extrany, apareixen els desitjos i plaers terrenals, com dones nues, i fins i tot una imatge molt rara, un oso tocant el banjo amb un mono aplaudit (diu la LP que el que pinto aixo estava en extasis!!). Tambe vam visitar el castell on el Lawrence d Arabia va refugiar-se durant la revolta dels Arabs contra els turcs 1917-18. Aci les fotos:


Avui hem anat al Mar Mort, el lloc mes baix del mon (400 m per sota del nivell del mar) . La humitat es tan gran que no et seques mai, ixes de l aigua i no et seques... continues mullat.... I quan estas a l aigua es super xulo, es flipant com flotes, no pots tocar amb els peus a terra!!! Aixo si, fa una caldaaaaaaaaaaa extremaaaaaaaaaaaa, dada d avui 5 litres d aigua cadascu.
Ens hem posat super morenos... jejej. Hem anat a la platja publica, i has de pagar, pero... hi han piscines megapijes, i la platja esta super be. Neta i sense algas ni meduses... (clar... es el mar Mortttttttttt, no viu cap bitxo ... amb 30% de sal disolta!!) Aci la meua foto llegint mentres flotooooo!!
I per ultim una foto que va dedicada a ma mareeeeeeee: mami aqui hay encurtidos de todo tipo, olivas buenisimas, pepinillos.... mmm con lo que os gustan a vosotros, seguro que comprarias un monton. Nosotros casi cada dia comemos alguna olivita y berenjenas rellenas de tomates picantes y almendras... Riquisimas!!!

lunes, 16 de agosto de 2010

Wadi Rum, finalment un 4x4!!

Alex no va guanyar, evidentment! Lo del camell era una bojeria, feia molta calor i jo no estava disposada a morir en el desert sense agua sobre un camell. Ho sento Michel... ja saps que les dones manen... Aqui la foto del driver del 4x4:
Aixi que vam fer una volteta pel desert de tres horetes, i va ser genial.
Els colors eran preciosos perque era a mitja vesprada i no feia tanta calor.
Us posem un parell de fotos per a compartir-lo amb vosaltres.
La primera foto es els set pilars de la saviesa i vaig prendre la foto pel meu company de treball que li encanta Lawrence d Arabia, el Lluiset!!
La resta son del desert.
Ara hem arribat a Amman, capital de Jordania. Dema anirem a vore els Castells del Desert i despus dema el Mar Mort!!!
Seguirem penjat fotos!!