Tokyo, manga i maids

La veritat és que no se per on començar… portem 24 hores a Tokyo i pareixem dos pardals mirant tot… És una ciutat al•lucinant, tot és tan diferent…

Ahir vam arribar després de més de 20 h d’avions, vueltecitas per l’aeroport de Tokyo dintre d’un d’avió enorme, esperes i trens (de l’aeroport a Tokyo vam trigar 1 :30H), a l’hostal de backpackers que teníem reservat. De seguida vam anar a sopar…. Udon pels dos (els udon son els noodles japonesos fets de blat i molt gruixuts), fins ací tot normal, però en la majoria dels restaurants has de treure el ticket d’una maquineta…. A més a més, hi són els plats reproduïts a escala real en plàstic fora i al costat tenen un numeret i el preu. Així que quan saps què vols (esculls per la vista, clar, tampoc estàs massa segur de que demanes) , vas a la maquineta, poses els diners, apretes el numero que vols i pum… el teu ticket. Entres a dintre i li dones als cuiners. De vegades no hi ha taules, si no que menges en la barra. En dos minuts tens el teu plat preparat.

Aquest mati volteta pel temple de Senso-ji i mercats del voltant, on pots trobar moltes coses estrafalaries, els típics gats (ací també conills) que mouen la maneta, galetes rarísimes amb sabor a peix o soja, penjolls de tot tipus pel mòbil, i després pel mercat del barri de Ueno, on hi havia peixos assecats, polp de color roig-rosa florescent, bacallà, tonyina assecada durant 2 anys i que pareixia una pedra ... roba raríssima....

Per la vesprada, passeig pel barri Akihabara, el somni de qualsevol boig pel manga i per les maid , que son unes xiques que van vestides com criades o nenas frikis amb uniforme d’escola de monges, que en realitat són les cambreres dels bars mangas. Com que usualment els aficionats al manga són tímids, elles els animen a jugar a jocs de taula o a pedra paper o estisores... Somriuen i porten menjars decorats amb dibuixos de la Hello Kitty o amb cors... Vamos, lo més frikon amb diferencia que hem vist mai. El barri aquest té també molts mega stores amb els últims gadgets informàtics i audiovisuals i de telefonia, coses molt rares.
I ara en el nostre ryokan (casa de hostes tradicional japonesa), dormim al terra en un tatami i un futon... mmm, que guay, ehhh???
Demà més...
En quant pugam descarregar fotos, ací les posarem!