Ｅｌ ｔｒｅｎ ｂａｌａ

Ｔｒｅｎ　ｄｅ　ｌａｓ　９　ｙ　３３，　ｅｎ　ｄｏｓ　ｈｏｒａｓ　ｙ　ｃｕａｒｅｎｔａ　ｙ　ｃｉｎｃｏ　ｍｉｎｕｔｏｓ　ｔｅ　ｐｌａｎｔａｓ　ｅｎ　Ｋｙｏｔｏ，５４５　ｋｍ．．．　ａｎｔｅｓ　ｓｕｐｏｎｇｏ　ｑｕｅ　ｉｍｐｒｅｓｉｏｎａｂａ　ｍａｓ，ａｈｏｒａ　ｑｕｅ　ｔｅｎｅｍｏｓ　ｅｌ　ＡＶＥ　ｈａｓｔａ　ｅｎ　Ｖａｌｅｎｃｉａ，　ｐｕｅｓ　ｎｏ　ｔａｎｔｏ．　Ｐｅｒｏ　ａｑｕｉ　ｌａ　ａｌｔａ　ｖｅｌｏｃｉｄａｄ　ｅｓ　ｍｅｎｏｓ　ｃｌａｓｉｓｔａ　ｙ　ｌｌｅｇａ　ａ　ｔｏｄａｓ　ｌａｓ　ｃｉｕｄａｄｅｓ　ｉｍｐｏｒｔａｎｔｅｓ　ｙ　ｓｏｂｒｅ　ｔｏｄｏ　ｎｏ　ｔｉｅｎｅ　ｕｎａ　ｒｅｄ　ｃｅｎｔｒａｌ．　

Ｋｙｏｔｏ　ｅｓ　ｍｕｃｈｏ　ｍａｓ　ｐｅｑｕｅｎｙａ　ｑｕｅ　Ｔｏｋｙｏ　ｙ　ｔｉｅｎｅ　ｕｎ　ｅｎｃａｎｔｏ　ｅｓｐｅｃｉａｌ，　ｃｏｎ　ｔｅｍｐｌｏｓ　ｅｎ　ｃａｄａ　ｅｓｑｕｉｎａ　ｙ　ｇｈｅｉｓａｓ　ｑｕｅ　ｔｅ　ｍｉｒａｎ　ｄｅｔｒａｓ　ｄｅ　ｌａｓ　ｐｕｅｒｔａｓ　ｄｅ　ｌａｓ　ｃａｓａｓ　ｔｒａｄｉｃｉｏｎａｌｅｓ．Ｍｅｒｃａｄｏｓ　ｄｏｎｄｅ　ｐｕｅｄｅｓ　ｃｏｍｐｒａｒ　ｃｏｓａｓ　ｃｕｒｉｏｓａｓ　ｄｅ　ｖｅｒｄａｄ，ｃｏｍｏ　ｓａｍｕｒａｉｓ　ｙ　ｇｈｅｉｓａｓ　ｈｅｃｈａｓ　ｅｎ　ｐａｐｅｌ，ｃｏｌｇａｎｔｅｓ　ｐａｒａ　ｅｌ　ｍｏｖｉｌ　ｄｅ　ｃｕａｌｑｕｉｅｒ　ｃｏｓａ　ｑｕｅ　ｐｕｅｄａｓ　ｉｍａｇｉｎａｒ　（ｈａｙ　ｕｎａ　ｔｉｅｎｄａ　ｅｎ　ｅｌ　ｍｅｒｃａｄｏ　ｄｅ　Ｔｅｒａｍａｃｈｉ　ｄｏｎｄｅ　ｓｏｌｏ　ｖｅｎｄｅｎ　ｃｏｌｇａｎｔｅｓ　ｐａｒａ　ｅｌ　ｍｏｖｉｌ，　ｙ　ｔｉｅｎｅ　ｃｏｌａａａ　ｐａｒａ　ｅｎｔｒａｒ！）　ｏ　ｐａｐｅｌ　ａｒｔｅｓａｎａｌｃｏｎ　ｆｌｏｒｅｃｉｔａｓ　ｐｅｑｕｅｎｙａｓ．
Ｙ　ｈａｃｅ　ｍｕｃｈｏ　ｍａｓ　ｆｒｉｏ　ｑｕｅ　ｅｎ　Ｔｏｋｙｏ，　ｅｓｏ　ｓｉ！

Ｎｏ　ｎｏｓ　ｈａ　ｄａｄｏ　ｄｅｍａｓｉａｄｏ　ｔｉｅｍｐｏ　ａ　ｄｅｓｃｕｂｒｉｒｌａ，　ｙ　ｍａｎｙａｎａ　ｐａｒａ　ｃｅｌｅｂｒａｒ　ｅｌ　ｆｉｎ　ｄｅ　ａｎｙｏ　ｎｏｓ　ｖａｍｏｓ　ａ　Ｈｉｒｏｓｈｉｍａ．．．　Ｑｕｅ　ａ　Ａｌｅｘ　ｌｅ　ｈａｃｅ　ｉｌｕｓｉｏｎ，ｙ　ｃｏｍｏ　ｅｓ　ｓｕ　ｃｕｍｐｌｅ．．．　ｐｕｅｓ　ａ　ｄａｒｌｅ　ｅｌ　ｇｕｓｔａｚｏ，ｑｕｅ　ｅｓｔｅ　ａｎｙｏ　ｎｏ　ｔｅｎｇｏ　ｎｉｎｇｕｎ　ｒｅｇａｌｏ　ｐａｒａ　ｅｌ！Ａｓｉ　ｑｕｅ　ｄｅｊａｒｅｍｏｓ　Ｋｙｏｔｏ　ｐａｒａ　ｌｏｓ　ｐｒｉｍｅｒｏｓ　ｄｉａｓ　ｄｅｌ　ａｎｙｏ！！


　

Del mercat del peix a la zona més consumista Ginza

Aquest matí ens hem aixecat a les 5:50 per anar al mercat del peix. Com que encara estem de jet lag, no ens ha costat molt.

Ací us deixem una foto dels homes que preparen les tonyines.

La veritat és que ha sigut impresionant, tenen tots tipus de moluscos, cargols de mar, clotxines que deuen pessar més d'un kilo cadascuna, bacallà gegant i lo més impressionant són les tonyines, com les parteixen amb serres, i con li treuen fins l'ultima espina per porder menjar-les en sushi!. Hem provat tot el que ens han donat: polp cru i marinat (color rosa fosfi), salmó cru, tonyina crua, huevas i ous de moltes coses, algas... a les 7 del matí tot aixó t'entra que no veas!

Després hem esmorçat a un dels restaurants/barra de cuina del costat, hi ha unes cues llarguiiiisimes doncs diuen que és ón es menja el millor peix fresc de tot Tokyo... la sopa amb ramen i ostres estava bestial!, el primer mos no entrava massa be (més bé era hora d'un cafe amb llet...), però després... mmm!!!! encara em llepo els llavis.

Al acabar hem fet volteta pels Jardins del Palau Imperial, i hem fet una siesta sota uns pinos japonesos molt xulos. Com que hem vist més gent, hem pensat que era el lloc idoni... encara que després ens hem adonat que era un lloc reservat pels Homeless/vagabundos. Però ningú ens ha dit res.

Volteta per Ginza, amb totes les tendes pijes i cares del mon, des de Gucci, Dior, a Ambercrombie, tios guapos, tias primas, gent "aparentment guay"

Ginza, llum i més llum!

Per sopar té amb tempura de llangostins i verdures al barri de Asakasa, molt més tradicional i on estem dormint!

Dema tren bala cap a Kyoto!

Tokyo, manga i maids

La veritat és que no se per on començar… portem 24 hores a Tokyo i pareixem dos pardals mirant tot… És una ciutat al•lucinant, tot és tan diferent…

Ahir vam arribar després de més de 20 h d’avions, vueltecitas per l’aeroport de Tokyo dintre d’un d’avió enorme, esperes i trens (de l’aeroport a Tokyo vam trigar 1 :30H), a l’hostal de backpackers que teníem reservat. De seguida vam anar a sopar…. Udon pels dos (els udon son els noodles japonesos fets de blat i molt gruixuts), fins ací tot normal, però en la majoria dels restaurants has de treure el ticket d’una maquineta…. A més a més, hi són els plats reproduïts a escala real en plàstic fora i al costat tenen un numeret i el preu. Així que quan saps què vols (esculls per la vista, clar, tampoc estàs massa segur de que demanes) , vas a la maquineta, poses els diners, apretes el numero que vols i pum… el teu ticket. Entres a dintre i li dones als cuiners. De vegades no hi ha taules, si no que menges en la barra. En dos minuts tens el teu plat preparat.

Aquest mati volteta pel temple de Senso-ji i mercats del voltant, on pots trobar moltes coses estrafalaries, els típics gats (ací també conills) que mouen la maneta, galetes rarísimes amb sabor a peix o soja, penjolls de tot tipus pel mòbil, i després pel mercat del barri de Ueno, on hi havia peixos assecats, polp de color roig-rosa florescent, bacallà, tonyina assecada durant 2 anys i que pareixia una pedra ... roba raríssima....

Per la vesprada, passeig pel barri Akihabara, el somni de qualsevol boig pel manga i per les maid , que son unes xiques que van vestides com criades o nenas frikis amb uniforme d’escola de monges, que en realitat són les cambreres dels bars mangas. Com que usualment els aficionats al manga són tímids, elles els animen a jugar a jocs de taula o a pedra paper o estisores... Somriuen i porten menjars decorats amb dibuixos de la Hello Kitty o amb cors... Vamos, lo més frikon amb diferencia que hem vist mai. El barri aquest té també molts mega stores amb els últims gadgets informàtics i audiovisuals i de telefonia, coses molt rares.
I ara en el nostre ryokan (casa de hostes tradicional japonesa), dormim al terra en un tatami i un futon... mmm, que guay, ehhh???
Demà més...
En quant pugam descarregar fotos, ací les posarem!