domingo, 8 de enero de 2012

Nizwa: entre forts i souqs


Nizwa va resultar ser una ciutat no massa gran molt agradable, amb un Castell-Fort molt ben restaurat on fàcilment podies imaginar-te com vivien els musulmans fa mes de 1000 anys. El souq també restaurat era mes guiri que altra cosa, però encara vam fer alguna compra interessant: dàtils, gingebre i algun mocador àrab...
També vam visitar els voltants, gràcies al cotxe que hem alquilat. Ací a Oman si no tens cotxe propi és molt difícil poder arribar als llocs, el transport públic és escàs i poc utilitzat. La benzina és tan barata (6 vegades més barata que a Barcelona) i una inversió d’un cotxe tampoc és elevada... Vam visitar Bahla, amb un altre fort en reconstrucció, i Jibreen, aquest fort ja totalment reacondicionat. Vam arribar el mateix dia a Misfat i Al-Hamra dos xicotets pobles als peus dels Jebels, unes muntanyes pelades i precioses. En Misfat, vam caminar entre plantacions de dàtils, observant les sèquies tan ben parides, que desprès ens van emportar a Valencia, per cultivar la nostra horta... Ei, que us pensàveu que les sèquies valencianes les va inventar Jaume I, que noooo, que son àrabs!
L’últim viatge el vam fer a Ayn a vore unes tombes del 3000 abans de Crist. Flipant... Una colina on ens vam trobar sols, i on hi havia una pau....
I un dels highlights del viatge sense dubte ha sigut el souq de Sinaw. Un souq on comenca l’activitat cap a les 7 del mati, quan arriba la gent en els seus 4x4, amb animals al darrere, des de cabres a camells... I dones, moltes dones beduïnes, amb unes mascares impressionants tapant la seua cara..... Les mascares no tenen una connotació negativa, com podem pensar des d’Occident. Ací les mascares formen part del vestir, i volen dir moltes coses: depenent de la forma indiquen de quina tribu és la dona, depenent del tipus de decoració que porten quin estatus social tens: si tens diners, si estes casada, si no...  Elles les porten amb molta dignitat i orgull.
Nosaltres as usual vam ser els primers en arribar, aixi que vam començar el mati amb un esmorzar de dhal i parata en el coffe shop de la entrada del mercat. Desprès ens vam perdre entre subhastes de cabres, dones amb vestits de colors brillants i ulls quasi sempre amables que es deien: helloooo! Salam Alekum!!! Una fila de camells simpàtics ens va sorprendre, un d’ells em va llepar el cogote i em va donar un sustooooo!!! Igghhhh!!! Allà pots comprar de tot, des d’un camell fins a roba, passant per dàtils, menjar pels camells, bastons beduins, kalashnikovs, khanjar. Les subastes de cabres i camells són, potser, lo més interessant: per saber si una cabra és bona li has de tocar les mamelles per saber si encara te llet i si no es vella i als camells els has de mirar els dents i les pates. Una cabra val aproximadament 60-70 euros i un camell no ho vam saber... no ens vam entendre...
Tota una experiència!
Sorprenentment les dones beduïnes tenen una vida molt mes activa que les dones de ciutats xicotetes, on quasi no se les veu. Les beduïnes, tot i anar tapades amb les mascares, fan vida normal: surten al carrer, compren, parlen, somriuen.... Les dones omanis no. Excepte en Muscat, es clar, on trobes dones modernes, que potser no van del tot de negre, i que encara d’anar cobertes amb hiyab, poden portar mocadors moderns, de colors, i amb certa gracia a l’hora de posar-los. Però hem d’admetre que l’estandar omani es dona vestida de dalt a baix en negre, probablement amb una túnica sobria, amb mocador al cap i probablement que solament se li vegin els ulls (com a molt!).
Us deixem unes quantes fotos de forts, castells i del souq de Sinaw






 Bahla Fort

 Jabreen Fort

 Misfat i les plantacions de Dàtils

 Mesquita de Nizwa

 Tombes de Al Ayn

 Mercat de Sinaw

Mercat de Sinaw

Mercat de Sinaw

Mercat de Sinaw

Mercat de Sinaw

Qur'm en Muscat Beach

 Bahla 

 Bahla

 Nizwa 

lunes, 2 de enero de 2012

Cap d'any al Desert

El dia 31 que es l'aniversari de l'Alex vam anar a las Wahiba Sands, una zona del desert ple de dunes precioses! Vam passar tot el dia alla, en un camp del desert i anant a les dunes, va estar genial. El silenci del desert es bestial!

Per la nit, gran sopar omani amb amanides, hummus, shua (carn de be cuinada enterrada sota del terra), peix al grill i macedonia de fruites, amb datils i te i cafe omani (amb una mica de sabor a gingebre!). Despres musica beduina al desert que va ser suuuuperxulo. Ens vam anar a dormir a la nostra tenda i al dia seguent, desdejuni mirant el desert i cap a Ibra.

Ibra no te massa d'especial, pero vam poder vore la vida quotidiana dels Omanis mes rurals. Les dones no ixen massa al carrer, i quan ho fan van tapades de dalt a baix. La vida gira en torn al souq on estan las tendas de roba i de menjar. Fins i tot venen punyals tradicionals en plata (khanjar).

A la vespra vam fer una visita per les afores de Ibra fins a un xicotet poblet tot de cases de fang, la gran majoria mig derruides, pero que encara tenien cert encant...

Oman (i el Mon Arab) es molt diferent de la nostra societat i de lo que estem acostumats. Aci, si o si, has de   saber respectar l'alteritat d'aquest Mon... tan diferent al nostre.


De passeig... 

En el desert... 

Comprant unes "polseretes"

El transport del desert.

 Hiking dunes!

 Arriba del todo. 

Espectacular duna... 

 Els musics beduins de la nit de cap d'any!

Ibra

Ibra

 Bedui amb el seu basto i el seu khanjar