Qui m’anava a mi a dir que passaria el dia de cap d’any a Hiroshima?
Doncs si, vam començar el dia anant a la illa de Miyajima, que està a prop d’Hiroshima, a visitar el santuari de Itsukushima-Jinja, una preciositat que està al costat del mar, i que depenent de les marees està més o menys inundat. Els seus colors taronges es reflecteixen en el mar i no saps com, t’arriba una gran onda positiva.
Santuari de Itsukushima-Jinja
Doncs si, vam començar el dia anant a la illa de Miyajima, que està a prop d’Hiroshima, a visitar el santuari de Itsukushima-Jinja, una preciositat que està al costat del mar, i que depenent de les marees està més o menys inundat. Els seus colors taronges es reflecteixen en el mar i no saps com, t’arriba una gran onda positiva.
Santuari de Itsukushima-Jinja
Després van marxar cap a Hiroshima. És una ciutat moderna, construïda del no res. Amb la Bomba Atòmica que van tirar els americans, la que ací anomenen A-Bomb, absolutament tot va quedar destruït, arrasat, desolat. Al principi solament veus edificis alts i moderns, tendes, centres comercials... fins que arribes a la ZONA DEL MEMORIAL i veus lo que queda de la verdadera ciutat de Hiroshima. Tot està dominat per la Cúpula de la Bomba Atòmica (Gembaku Domu, lo que abans era el Saló de la Promoció Industrial, i el punt on va caure la bomba). Vaig sentir com un cop sec al cap: Pum! Mai havia tingut aquesta sensació de desolació. Com l’esser humà havia sigut capaç de fer això? Amb la Bomba Atòmica, no van guanyar una guerra, si no que van assassinar a milers de vides humanes durant anys, havien aniquilat a més de quatre generacions d’habitants d’Hisoshima... Vaig continuar el passeig preguntant-me contínuament per què?. I cada vegada que veia un monument d’homenatge: als nens morts per leucèmia , la caixa on es guarden tots els noms dels morts deguts a aquella Bomba... els cops al cap cada vegada eren més profunds. La capsa que conté aquestos noms encara no està tancada... Hiroshima és ara una ciutat de pau, que contínuament critica i qüestiona l’armament nuclear, i que busca i defensa altres maneres de solucionar conflictes.
Hiroshima
I amb aquesta sensació d’impotència vam tornar a Kyoto on havia estat nevant tot el dia i estava tot blanc. El sopar de cap d’any va ser en una barra de menjars tipus RAMEN, que serveixen UNICAMENT Ramen (fideus fins) amb sopa contundent de porc, amb els seus trossets de porc, bambú, ceba, picant. Alex era feliç (i com era el seu aniversari...).
I amb aquesta sensació d’impotència vam tornar a Kyoto on havia estat nevant tot el dia i estava tot blanc. El sopar de cap d’any va ser en una barra de menjars tipus RAMEN, que serveixen UNICAMENT Ramen (fideus fins) amb sopa contundent de porc, amb els seus trossets de porc, bambú, ceba, picant. Alex era feliç (i com era el seu aniversari...).
El nostre sopar de Cap d'Any
Desprès vam fer el que fan tots els japonesos el dia de cap d’any: Anar al temple a demanar desitjos pel pròxim any nou, tocar la campana, pregar, comprar uns amulets, comprar un ninotet que representa al animal de l’any nou. El 2011 és el conill, i tot està ple de conillets en miniatura molt simpàtics. Hi havia una gentadaaaaaaaaaaaaaa!!!, a més a més al temple hi ha paradetes de menjar, beure, records, amulets, fins i tot mascares mangas.
I aquest matí d’any nou, hem fet el mateix: Anar a altre temple a demanar desitjos, tocar la campana, com ahir a la nit... De fet jo crec que es passen des d’ahir a la nit fins avui a la nit visitant els temples més importants.
I aquest matí d’any nou, hem fet el mateix: Anar a altre temple a demanar desitjos, tocar la campana, com ahir a la nit... De fet jo crec que es passen des d’ahir a la nit fins avui a la nit visitant els temples més importants.
Temple de Kioto el dia d'any nou
Com veieu emocions molt diverses per acabar l’any... Esperem que el 2011 estiga ple de salut, alegries, amor, treball, amics...
No hay comentarios:
Publicar un comentario