Tinin

Y diréis… Tinin?? Ein??? Pues si, Tinin es el culpable de mi interés por los viajes, por las culturas y por las sociedades distintas a la nuestra. Pero primero os lo presentaré, para los que no lo conozcais. Valentín (a.k.a Tinin) es un amigo de los del círculo más cercano, del ambiente de ISF, una de esas personas que aunque no la veas, la sientes cerca, que aunque no hayas estado con él en unos meses, cuando lo ves parece que no haya pasado el tiempo. Nos conocemos desde hace más de 15 años (y Alex creo que lo conoce desde la época de siniestros de Cris, su compañera y él, pongamos hace 25?).

Pues mi primer viaje cambiando de continente fue a Indonesia y Malasia. Yo lo más lejos que había ido era Irlanda, y ese verano (2002) Alex me propuso irnos de viaje al Sudeste Asiático. Yo estaba emocionada pero a la vez cagada, no dormía por las noches, y mi mayor preocupación era como se lo diría a mis padres. Hacia menos de un año que habían puesto una bomba en Bali y había muerto un montón de turistas. Tinin estaba en Collbató justo cuando estábamos en plena discusión de si ir o no ir… Me animó, me tranquilizó, me empujó a tomar la decisión, y me dio la solución para que mis padres estuvieran tranquilos (además de enviarles sms al móvil y mails), les diría que me iba a Pali (en vez de Bali), su frase fue genial… “tu dile a tu madre que es Pali con P, como Valencia y Palencia… “ Esa frase nos ha acompañado en cada viaje, en cada descubrimiento, en cada comida nueva que probamos.

Gracias Tinin… cada vez que viajamos tu, viajas con nosotros!!

Ultim dia a Tokyo

Últim dia a Tokyo: tastem el sushi més fresc del món. En un restaurant del mercat Tsukiji, fas cua durant una hora com a mínim (tots els restaurants són una barra on hi caben 12 persones) I et preparen el sushi davant teu. Un sushi mmmm, fresc, sa, delicios, amb trossets de wasabi pel mig. Una delícia, es desfà en la boca. Ho acompanyen amb una sopa de miso i marisc. Van ser els 30 minuts més sabrosos de tot el viatge

Últim dia a Tokyo: de compres. Comprem els rellotges friki modernos que ens havien encarregat i l’Alex es compra la mega camara de fotos! Yeah! Sense complexes, per fer les millors fotos del món. I jo apure els últims 5000 yens en el UNIQLO, una tenda de roba superbasica, però còmoda i de bona qualitat: samarretes, leggins, camises...

Últim dia a Tokyo: anem al super, comprem algues, peix sec, tofu...

Últim dia a Tokyo: pategem la ciutat, fem les últimes fotos, skyscrapers, llums de neó, metro, bus, mengem els últims udons, snacks d’arròs amb peix i ens prenem una Asahi, la birra nacional.

El viatge s’acaba, han sigut 14 dies impressionants, xulos, interessants, on hem conegut la cultura nipona. Com l’Iran, el Japó comença a estar lligat a les nostres vides.

Arigato Japó!

Tokyo

Des de Nikko, cuna de la cultura nipona (aci us adjunte uns links a uns videos que vam fer: http://www.facebook.com/video/editvideo.php?v=1805055728792#!/video/video.php?v=1805055728792 y http://www.facebook.com/video/editvideo.php?v=1805055728792#!/video/video.php?v=1805048648615 ) vam tornar a Tokyo i és que Tokyo és flipant, no podem dir altra cosa. Cada carrer, cada cantonada té un secret, algo per descobrir.

Hui hem estat per la zona de Shinjuku, on es concentren els edificis més alts de la ciutat, i on está també una de les zones mes animades. Es una barreja rara, amb restaurants, sales de concerts, love hotels, grans magatzems de gadgets informàtics i electrónics, cabines de video porno, peep shows, streaptese... en fi. Una fauna impresionante!! Hem estat tot el dia i se'ns ha fet curt...

Us deixem amb les millors imatges del dia!

Vista dels skyscrapers.

Vista des de les Torres Del Govern de Tokyo

Sinjuku de nit.

El nostre sopar: parrillada de peix i marisc... mmmm!!!

Takayama

A Takayama s’arriba després de dos hores de tren (en aquest cas no és el tren bala), recorreguent una zona muntanyosa preciosa, vas vorejant un riuet i els ulls s’inunden de muntanyes (com deia el meu amic Carlos, cada vegada que pujàvem al Pirineu…)
I que hi ha a Takayama? Doncs muntanyes, onsens (balnearis japonesos), fabricants artesanals de sake i de salazones. I que hem fet ? Doncs passejar, beure sake, anar al onsen (quina passada estar al aire lliure en una piscina natural a 42ºC i nevant!!) i provar de tots els menjars que ens donaven en les tendes. Un dia molt relaxant.

Degustació de sake, mmm, no estava mal!!!

A l'eixida del Onsen, jo soc la de negre tirada al terra... puuff, et deixa molida!

I per acabar el dia, ens allotgem en un Temple Budista !! un dia ple d’experiències!

Últim dia a Kyoto

Per aprofitar l’ultima dia, vam fer un recorregut de no se quants kilòmetres caminant. Això és normal anant amb l’Alex! Els guiris ho fan en bus, nosaltres molem més i ho fem caminant… “es lo que tiene compartir vida con un ironman”.
Però, em vaig venjar i per la vesprada vaig poder passejar tranquil•lament per la zona d’eixir (Ponto-cho), pel barri de las gheisas (Gion) i vaig fer compres!! De fet vaig aconseguir que l’Alex em regales uns pantalons d’un dissenyador japonés ( simo made in japan i fair trade), lo massssssssssssss!!!
Vam sopar a un restaurant que està a la última moda, et porten tot el menjar cru i tu et cuines els noodles en una mini cuineta que té incorporada la tauleta, estàs assegut al terra, la música de fons es moderna japonesa... estava ple de gent jove (com mosatros...) que havia eixit a les rebaixes (com jo!!)

Entrada a la casa d'una gheisa

Com veieu, el marató del mati va tenir les seues compensacions per la vesprada….

De los templos de Nara al Blade Runer de Osaka

Mañana de templos y más templos en Nara. Nara está en el extremo norte de la llanura del Yamato, donde los miembros del clan de Yamato llegaron a ser los primeros emperadores de Japón. Nara fue la capital de Japón del 710 al 785 y recibió influencias de China. Nara es así la ciudad que estableció las raíces de la cultura japonesa.
Así que la visita a Nara ha pasado por una sucesión de templos a cual más bonito y abarrotado de gente. Como es domingo y segundo día del año, los japoneses continúan yendo a los templos a pedir sus deseos, a comprar amuletos y a rezar y tocar las campanas. Nosotros que somos ya medio nipones (nos faltan los ojos rasgados) hemos hecho exactamente eso, pasear por el Parque Natural de Nara hacer cola para entrar al templo y rezar, y comprar amuletos.

Alex en uno de los templos de Nara

Y esta soy yo!
Y por la tarde cambio por completo de chip. Hemos estado en Osaka. La palabra es impactante. Ves a gente de todos los colores, desde góticos con la cara pintada, a tíos que quieren parecer yanquis, a maids … Hemos estado en dos barrios, el primero Amerika- Mura, donde las tiendas son lo que los japoneses entienden por Yanquis: hay una estatua de la libertad y todo! Ropas raras, tíos pinchando música en la calle, tios con collares de los que llevan los negros de Brooklyn y cadillacs despampanantes, chavales con gorras y pantalones de leopardo… Nos hemos zampado unos Takoyaki (croquetas de pulpo) en un parque donde veías pasar a la fauna…
Después hemos ido a Dotonburi y eso es Blade Runer, un puente que une dos extremos del rio con luces de neón anunciando de todo, y con restaurantes, barras de comida, tiendas de peluches manga, ropa hortera, no tan hortera y horterísima… Parece que estés en el futuro…, las calles llegan a tener 3 pisos y sótano. El piso 1 es el nivel 0, el piso 2 es una carretera que pasa por encima del piso 1 y el piso 3 está por encima del piso 2 y es por donde pasan los trenes!. El subterráneo son pasajes con tiendas y más restaurantes.

Osaka

Osaka

Cap d’any a Kyoto i Hiroshima.

Qui m’anava a mi a dir que passaria el dia de cap d’any a Hiroshima?

Doncs si, vam començar el dia anant a la illa de Miyajima, que està a prop d’Hiroshima, a visitar el santuari de Itsukushima-Jinja, una preciositat que està al costat del mar, i que depenent de les marees està més o menys inundat. Els seus colors taronges es reflecteixen en el mar i no saps com, t’arriba una gran onda positiva.

Santuari de Itsukushima-Jinja

Després van marxar cap a Hiroshima. És una ciutat moderna, construïda del no res. Amb la Bomba Atòmica que van tirar els americans, la que ací anomenen A-Bomb, absolutament tot va quedar destruït, arrasat, desolat. Al principi solament veus edificis alts i moderns, tendes, centres comercials... fins que arribes a la ZONA DEL MEMORIAL i veus lo que queda de la verdadera ciutat de Hiroshima. Tot està dominat per la Cúpula de la Bomba Atòmica (Gembaku Domu, lo que abans era el Saló de la Promoció Industrial, i el punt on va caure la bomba). Vaig sentir com un cop sec al cap: Pum! Mai havia tingut aquesta sensació de desolació. Com l’esser humà havia sigut capaç de fer això? Amb la Bomba Atòmica, no van guanyar una guerra, si no que van assassinar a milers de vides humanes durant anys, havien aniquilat a més de quatre generacions d’habitants d’Hisoshima... Vaig continuar el passeig preguntant-me contínuament per què?. I cada vegada que veia un monument d’homenatge: als nens morts per leucèmia , la caixa on es guarden tots els noms dels morts deguts a aquella Bomba... els cops al cap cada vegada eren més profunds. La capsa que conté aquestos noms encara no està tancada... Hiroshima és ara una ciutat de pau, que contínuament critica i qüestiona l’armament nuclear, i que busca i defensa altres maneres de solucionar conflictes.

Hiroshima
I amb aquesta sensació d’impotència vam tornar a Kyoto on havia estat nevant tot el dia i estava tot blanc. El sopar de cap d’any va ser en una barra de menjars tipus RAMEN, que serveixen UNICAMENT Ramen (fideus fins) amb sopa contundent de porc, amb els seus trossets de porc, bambú, ceba, picant. Alex era feliç (i com era el seu aniversari...).

El nostre sopar de Cap d'Any

Desprès vam fer el que fan tots els japonesos el dia de cap d’any: Anar al temple a demanar desitjos pel pròxim any nou, tocar la campana, pregar, comprar uns amulets, comprar un ninotet que representa al animal de l’any nou. El 2011 és el conill, i tot està ple de conillets en miniatura molt simpàtics. Hi havia una gentadaaaaaaaaaaaaaa!!!, a més a més al temple hi ha paradetes de menjar, beure, records, amulets, fins i tot mascares mangas.
I aquest matí d’any nou, hem fet el mateix: Anar a altre temple a demanar desitjos, tocar la campana, com ahir a la nit... De fet jo crec que es passen des d’ahir a la nit fins avui a la nit visitant els temples més importants.

Temple de Kioto el dia d'any nou

Com veieu emocions molt diverses per acabar l’any... Esperem que el 2011 estiga ple de salut, alegries, amor, treball, amics...